Fa seixanta anys, el 7 de març de 1965, la ciutat de Selma, Alabama, va ser testimoni d’un dels episodis més commovedors i determinants de la lluita pels drets civils als Estats Units. Aquell dia, conegut com el «Diumenge Sagnant», centenars de manifestants pacífics van ser brutalment atacats per la policia estatal mentre intentaven travessar el pont Edmund Pettus per iniciar una marxa cap a Montgomery, la capital de l’estat.

La marxa formava part d’una campanya per exigir el dret a vot per als afroamericans, que encara estaven sotmesos a la discriminació i la violència a moltes parts del sud dels Estats Units. Tot i que la Llei de Drets Civils de 1964 havia prohibit la discriminació racial, els afroamericans encara trobaven obstacles per registrar-se per votar.

Els manifestants, liderats per figures com John Lewis i Hosea Williams, van ser rebuts per una força policial aclaparadora que va utilitzar gasos lacrimògens, porres i cavalls per dispersar la multitud. Les imatges de la violència van ser transmeses per televisió a tot el país, provocant una onada d’indignació i solidaritat amb la causa dels drets civils.

El Diumenge Sagnant va tenir un impacte profund en l’opinió pública i va impulsar el president Lyndon B. Johnson a presentar la Llei de Drets de Vot, que va ser aprovada pel Congrés aquell mateix any. Aquesta llei va prohibir les pràctiques discriminatòries en el registre de votants i va permetre al govern federal supervisar les eleccions en àrees amb antecedents de discriminació.

Tot i que el Diumenge Sagnant va ser un moment fosc en la història dels Estats Units, també va ser un punt d’inflexió en la lluita pels drets civils. La valentia dels manifestants i la indignació pública van ajudar a garantir el dret a vot per als afroamericans i a avançar cap a una societat més justa i igualitària.