Avui commemorem el 4 de març de 1979, una data històrica per al futbol espanyol. Aquell dia, els futbolistes van fer una vaga sense precedents, paralitzant la Lliga i demostrant la seva força col·lectiva.

Per què van fer vaga?

Els jugadors exigien millores en les seves condicions laborals, que en aquell moment eren precàries i injustes. Les seves principals reivindicacions eren:

• Abolició del dret de retenció: Aquest dret permetia als clubs retenir els jugadors contra la seva voluntat, impedint-los fitxar per altres equips.
• Inclusió a la Seguretat Social: Els futbolistes no tenien accés a la protecció social bàsica, com la cobertura mèdica i les pensions.
• Supressió del límit d’edat a Tercera Divisió: Aquest límit impedia als jugadors més veterans continuar la seva carrera professional.

Un acte de valentia i unitat

La vaga va ser un acte de valentia i unitat, ja que els jugadors van arriscar les seves carreres per defensar els seus drets. La resposta va ser massiva, amb jugadors de tots els equips i categories unint-se a la protesta.

L’impacte de la vaga

La vaga va tenir un impacte enorme, obligant la Federació i els clubs a negociar amb els jugadors. Com a resultat, es van aconseguir avenços importants en els convenis col·lectius, garantint més seguretat i protecció per als futbolistes.

Un llegat que perdura

El 4 de març és un dia per recordar la importància de la lluita pels drets laborals en l’esport. La vaga dels futbolistes de 1979 va ser un moment clau en la història del futbol espanyol, i el seu llegat continua inspirant els jugadors actuals.