El 26 de febrer de 1904, el Congrés dels Diputats va aprovar el projecte de llei sobre el servei militar obligatori a Espanya. Aquesta efemèride va marcar un abans i un després en la història del país, ja que va establir un sistema de reclutament obligatori que va afectar a tota la població masculina.

Antecedents

El servei militar obligatori no era una novetat a Espanya. Ja havia existit en èpoques anteriors, però sempre havia estat envoltat de polèmica i resistència. A finals del segle XIX, la necessitat de modernitzar l’exèrcit i la creixent tensió internacional van portar a plantejar-se la instauració d’un sistema de reclutament més ampli i eficaç.

La nova llei

La llei aprovada el 26 de febrer de 1904 establia que tots els homes majors de vint-i-un anys estaven obligats a prestar el servei militar, amb algunes excepcions. La durada del servei variava en funció de la destinació i l’especialitat, però en general era d’uns tres anys.

Conseqüències

La instauració del servei militar obligatori va tenir un gran impacte en la societat espanyola. Per una banda, va permetre la creació d’un exèrcit més nombrós i preparat, capaç de fer front a les amenaces exteriors. Per altra banda, va suposar una càrrega important per a moltes famílies, que veien com els seus fills eren cridats a files i allunyats de casa.

El servei militar obligatori va estar vigent a Espanya durant gairebé un segle, fins a l’any 2001. Durant aquest temps, va ser objecte de nombroses reformes i adaptacions, però sempre va mantenir la seva essència: l’obligatorietat per a tots els homes de prestar servei a l’exèrcit.