El 18 de febrer de 1931, enmig d’una profunda crisi política i social, l’almirall Juan Bautista Aznar era nomenat president del govern espanyol per ordre d’Alfons XIII. Aquesta designació marcava un intent desesperat de la monarquia per salvar-se de la caiguda, però també representava un símptoma més de la seva decadència.

El context històric

La dictadura de Primo de Rivera havia deixat una profunda empremta a Espanya, i la seva caiguda el 1930 va desencadenar una crisi institucional sense precedents. Els governs provisionals que es van succeir no van aconseguir estabilitzar el país ni recuperar la confiança dels ciutadans. En aquest escenari, Alfons XIII va veure en Aznar una figura amb capacitat per restablir l’ordre i evitar una revolució.

L’almirall Aznar: un home sense solucions

L’almirall Aznar, un home de marcada ideologia conservadora, arribava al poder amb un mandat clar: salvar la monarquia. No obstant això, les circumstàncies eren adverses i les solucions que proposava no aconseguien aturar la inexorable marxa cap a la República. Les forces republicanes i les organitzacions obreres estaven cada cop més fortes i determinades a posar fi a la monarquia.

Les causes del fracàs

Els motius del fracàs del govern d’Aznar són múltiples:

• La profunda crisi del règim: La monarquia havia perdut gran part del seu prestigi i la seva legitimitat.
• La polarització política: Les forces polítiques estaven cada cop més enfrontades i no hi havia possibilitat d’un acord nacional.
• L’ascens del republicanisme: El republicanisme havia guanyat molts adeptes entre la població, especialment entre les classes populars.
• La ineficàcia de les reformes: Les reformes que va intentar impulsar Aznar no van ser suficients per resoldre els problemes del país.

Les conseqüències

El govern d’Aznar va ser efímer i va acabar sent un episodi més en la crisi que patia Espanya. La seva dimissió, pocs mesos després de prendre possessió del càrrec, va precipitar la caiguda de la monarquia. El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona República Espanyola, posant fi a dècades de govern monàrquic.

Reflexions finals

El 18 de febrer de 1930 és una data clau per entendre el procés que va conduir a la proclamació de la República. La designació d’Aznar va ser un intent desesperat per salvar una institució que ja estava condemnada a desaparèixer. La història ens ensenya que els règims polítics que no s’adapten als canvis de la societat estan destinats a caure.