El 22 de gener de 1903, els Estats Units i Colòmbia van signar un tractat que marcaria un abans i un després en la història del comerç mundial: el Tractat Herrán-Hay. Aquest acord, signat a Washington D.C., tenia com a objectiu principal la construcció d’un canal interoceànic a través de l’istme de Panamà, que en aquell moment formava part de Colòmbia.

Context històric

La idea de construir un canal que connectés l’oceà Atlàntic amb el Pacífic no era nova. Des del segle XVI s’havien considerat diverses rutes, incloent-hi la de Panamà. Al segle XIX, la febre de l’or a Califòrnia i l’augment del comerç marítim varen intensificar la necessitat d’una via més ràpida i segura entre els dos oceans. França ja havia intentat construir un canal a Panamà a finals del segle XIX, però el projecte va fracassar a causa de dificultats tècniques i malalties.

El Tractat Herrán-Hay:

El tractat, negociat entre el secretari d’Estat dels EUA, John Hay, i el ministre colombià, Tomás Herrán, atorgava als Estats Units el dret de construir i controlar el canal a canvi d’una compensació econòmica a Colòmbia. Les condicions del tractat eren les següents:

• Els Estats Units rebien una concessió de cent anys, renovables, sobre una franja de terra de 10 quilòmetres d’ample a través de l’istme de Panamà.
• Els Estats Units pagarien a Colòmbia 10 milions de dòlars com a pagament inicial i una renda anual de 250.000 dòlars.

Conseqüències i controvèrsies

Malgrat la signatura, el Tractat Herrán-Hay va ser rebutjat pel Senat colombià l’agost de 1903. Aquesta decisió va portar a una situació tensa que va culminar amb la separació de Panamà de Colòmbia el novembre de 1903, amb el suport dels Estats Units. Poc després, els Estats Units van signar un nou tractat amb el nou govern panameny, el Tractat Hay-Bunau Varilla, en termes encara més favorables per als Estats Units.

L’impacte del Canal de Panamà

La construcció del Canal de Panamà, que es va completar el 1914, va tenir un impacte profund en el comerç mundial. Va reduir dràsticament el temps i la distància dels viatges marítims, impulsant l’economia global i consolidant el poder dels Estats Units com a potència mundial. Els EUA en mantingueren la propietat i l’ocupació fins al 1979

Ara en ple 2025, el president Donald Trump ha reivindicat la voluntat de recuperar-ne la propietat. Veurem com acaba la cosa.