El 9 de gener de 1875, un jove Alfons XII, amb només 17 anys, posava peu a Espanya després d’un llarg exili. Aquesta data marca un punt d’inflexió en la història del nostre país, començant la Restauració borbònica i a un període de relativa estabilitat política que s’estendria durant diverses dècades.
El context històric
La revolució de 1868, coneguda com “La Gloriosa”, havia posat fi al regnat d’Isabel II i havia obert un període de gran inestabilitat política. Després d’un breu intent republicà, es va decidir tornar a la monarquia, i Alfons XII, fill d’Isabel II, va ser proclamat rei.
El retorn del monarca
El desembarcament d’Alfons XII a Espanya va ser un esdeveniment molt esperat. Després d’anys d’exili, el jove monarca tornava a casa amb la missió de restaurar l’ordre i la pau en un país dividit i convuls.
Durant el seu breu regnat, tres són les principals línies d’acció:
- es dona per conclòs el conflicte, si més no armat, entre el carlisme i l’isabelisme. Acaba la tercera guerra carlina i Alfons XIII és reconegut per amplis sectors del carlisme.
- s’inicià el conflicte cubà que acabaria l’any 1898 amb la pèrdua de la colònia a favor dels Estats Units.
- el seu regnat significà l’inici de la Restauració, de la política bipartidista entre els liberals de Práxedes Mateo Sagasta i el conservador Antonio Cánovas del Castillo, i del caciquisme electoral.
Les conseqüències de la Restauració
La Restauració borbònica va suposar un canvi radical en la vida política espanyola. Els principals trets d’aquest nou règim van ser:
- El bipartidisme: El sistema polític es va basar en l’alternança en el poder de dos grans partits, els conservadors i els liberals.
- El caciquisme: El poder regional estava concentrat en mans dels caciques, figures locals que controlaven les eleccions i influïen en la vida política de les seves zones.
- La industrialització: Es va impulsar el desenvolupament industrial del país, tot i que aquest procés va ser desigual i va generar tensions socials.
La Restauració borbònica va ser un període de gran complexitat. Per una banda, va permetre una certa estabilitat política i un desenvolupament econòmic, però, per altra banda, va perpetuar desigualtats socials i va reprimir les aspiracions de canvi d’una part important de la població.
El retorn d’Alfons XII a Espanya el 9 de gener de 1875 va marcar el començament d’una nova etapa en la història de la nostra nació. Un període que, tot i les seves llums i ombres, va deixar una profunda empremta en la societat espanyola.


Deixa un comentari