Avui, 27 de novembre, commemorem un fet històric que va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria política d’Espanya a finals del segle XIX: la jura del càrrec de president del Consell de Ministres per part de Práxedes Mateo Sagasta davant la reina regent Maria Cristina d’Habsburg-Lorena.

El context històric

La mort d’Alfons XII el 1885 va sumir Espanya en una profunda crisi institucional. La reina Maria Cristina, vídua del monarca i mare del futur Alfons XIII, va assumir la regència, però la situació política era inestable. Els dos partits dinàstics, els liberals i els conservadors, encapçalats respectivament per Sagasta i Cánovas del Castillo, es disputaven el poder.

El pacte del Pardo i l’ascens de Sagasta

En aquest context, es va signar el conegut com a “pacto del Pardo”, un acord entre els dos partits que establia un sistema de torn altern en el poder. Aquest pacte va permetre garantir l’estabilitat política durant la regència de Maria Cristina. Com a resultat d’aquest acord, Sagasta, líder del partit liberal, va ser el primer a assumir la presidència del govern.

Les conseqüències de l’accés de Sagasta al poder

L’arribada de Sagasta al poder va marcar l’inici d’un període de reformes liberals en diversos àmbits, com ara l’educació, la justícia i la política social. Sagasta va impulsar una política més oberta i tolerant, que va contribuir a modernitzar el país.

Les principals reformes impulsades per Sagasta foren:

• Reforma de l’exèrcit i la marina: Es va dur a terme una modernització de les forces armades, amb la intenció de dotar-les de nous equipaments i d’una estructura més eficient.
• Desmantellament del proteccionisme: Sagasta va apostar per una política econòmica més liberal, reduint els aranzels i fomentant el lliure comerç. Aquesta mesura va generar un debat intens, però va contribuir a obrir l’economia espanyola a l’exterior.
• Ley de Asociaciones (1887): Aquesta llei va permetre la creació d’associacions i sindicats, fet que va revitalitzar el moviment obrer i va contribuir a la defensa dels drets dels treballadors.
• Ley del Jurado (1888): Es va restablir el judici per jurats, una garantia important per a un judici just i imparcial.
• Código Civil (1889): Es va aprovar un nou Codi Civil, que unificava la legislació civil espanyola i establia els drets i obligacions dels ciutadans.
• Ley del Sufragio Universal (1890): Aquesta va ser una de les reformes més importants del govern de Sagasta, ja que va ampliar el dret a vot a tots els homes majors de 25 anys, fet que va incrementar notablement el nombre d’electors.

La importància d’aquest fet històric

L’entrada de Sagasta en el govern va representar la consolidació del sistema polític de la Restauració i va posar les bases per a un període de relativa estabilitat i progrés, però no va suposar en cap cas una democratització real i efectiva del país.