Avui, 25 de novembre, commemorem un fet històric clau com fou la signatura de les Capitulacions de Granada. L’any 1491, a la ciutat de Santa Fe, el sultà Abu ‘Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, signaren aquest important tractat que posava fi a segles de domini musulmà a la península Ibèrica i marcava l’inici d’una nova etapa històrica.

Però, què suposaven aquestes capitulacions?

Les Capitulacions de Granada no eren només la rendició d’una ciutat, sinó la fi d’un regne, el Nazari de Granada. Aquest acord establia les condicions de la rendició musulmana i les relacions entre els vençuts i els vencedors. Tot i la victòria cristiana, els Reis Catòlics oferiren certes garanties als musulmans granadins, com la llibertat de culte i la possibilitat de mantenir algunes de les seves tradicions.

Les conseqüències d’aquest fet històric van ser múltiples i de gran transcendència:

• Unificació de la península Ibèrica: La conquesta de Granada va suposar la unificació política de la península Ibèrica sota la corona dels Reis Catòlics, un fet que tindria repercussions a llarg termini en la història d’Espanya.
• Inici de l’expansió espanyola: La victòria a Granada va donar un impuls definitiu a l’expansió espanyola per altres continents, com Amèrica.
• Convivència i conflicte: Tot i les promeses inicials de tolerància, la convivència entre cristians i musulmans a la península Ibèrica es va fer cada cop més difícil, desembocant en la posterior expulsió dels moriscos.

Gairebé un segle després, durant el regnat de Felip II, va tenir lloc la Rebel·lió de les Alpujarras. Els moriscos, descendents dels moros del regne de Granada que van consentir en viure com a vassalls dels Reis Catòlics per no abandonar aquella terra, adduint l’incompliment repetit del tractat, es van aixecar en armes contra els cristians el 1557. El “problema” seria resolt finalment amb l’expulsió dels moriscos, més endavant, el 1609.