El 22 de novembre de 1559, el rei de la monarquia hispànica Felip II va signar una pragmàtica amb un caràcter restrictiu i proteccionista, per la qual es prohibia als súbdits castellans estudiar en universitats estrangeres. Aquesta decisió, a primera vista arbitrària, amagava una sèrie de motivacions polítiques, econòmiques i ideològiques que val la pena analitzar.

El context històric

A mitjan segle XVI, Europa era un continent en ebullició. Les idees humanistes, el Renaixement i la Reforma protestant havien sacsejat els fonaments de la societat tradicional. En aquest context, el regne de Castella, sota el regnat de Felip II, es trobaven en un moment de gran esplendor imperial, però també de creixent conservadorisme. La Inquisició, com a braç armat de l’Església catòlica, exercia un control ferri sobre la vida intel·lectual i religiosa.

Les raons de la prohibició

Són diverses les raons que dugueren Felip II a aprovar aquesta restricció:

• Manteniment de l’ortodòxia: Felip II, un monarca profundament catòlic, temia que els estudiants espanyols que viatgessin a l’estranger entrin en contacte amb idees herètiques i posin en perill la unitat religiosa de l’imperi.
• Protecció de les universitats espanyoles: La Corona buscava afavorir les institucions acadèmiques nacionals, que patien una certa decadència a causa de l’emigració d’estudiants.
• Control ideològic: En limitar la circulació d’idees, el monarca pretenia evitar qualsevol qüestionament de l’autoritat reial i eclesiàstica.
• Motius econòmics: La sortida de moneda cap a altres països per pagar els estudis a l’estranger era vista com una pèrdua per a la corona.

La infame Pragmàtica feia excepcions a les universitats de Coimbra en Portugal i les italianes de Bolonya, Roma i Nàpols. El 1568, el veto es va estendre als habitants de la Corona d’Aragó.

Les conseqüències

La pragmàtica de 1559 tingué un impacte negatiu en el desenvolupament cultural i científic d’Espanya. En limitar la mobilitat dels estudiants i restringir l’accés a les noves idees, es va frenar la renovació de les universitats espanyoles i es va aïllar el país del corrent principal del pensament europeu.

Aquesta llei il·lustra com el poder polític pot limitar la llibertat d’aprenentatge i la circulació d’idees. Avui dia, en una època marcada per la globalització i la sobre informació instantània pot semblar estrany que una mesura així hagi pogut existir. No obstant això, és important recordar que la història ens ensenya que la censura i la intolerància són amenaces constants per a la llibertat i el progrés, però les fake news també.