Avui, 18 de novembre, commemorem una data clau en la història de Panamà i en l’enginyeria mundial: la signatura del Tractat Hay-Bunau-Varilla. Aquest acord, signat entre els Estats Units i la recentment independent República de Panamá, va marcar l’inici d’una de les obres d’enginyeria més ambicioses de tots els temps: la construcció del Canal de Panamá.

Un pont entre oceans

El Canal de Panamà, una via fluvial de 82 quilòmetres que uneix l’oceà Atlàntic amb l’oceà Pacífic, va revolucionar el comerç marítim mundial. La seva construcció, que es va estendre durant una dècada, va ser un desafiament colossal que va requerir una enorme inversió de recursos humans i materials.

Per què és tan important?

• Independència de Panamà: Poques setmanes abans de la signatura del tractat, Panamà es va separar de Colòmbia, amb el suport dels Estats Units.
• El paper dels Estats Units: Els nord-americans, amb la vista posada en la construcció del canal, van reconèixer ràpidament la nova nació i van negociar un tractat molt favorable als seus interessos, ja que va concedir als Estats Units drets quasi sobirans sobre la zona del canal. Per això, va ser objecte de moltes crítiques.
• Un projecte ambiciós: El canal va permetre als vaixells reduir considerablement el temps i la distància dels seus viatges, transformant les rutes comercials globals.

Un llegat que perdura

Avui, el Canal de Panamà continua sent una de les vies de navegació més importants del món. La seva construcció va deixar un llegat complex i controvertit, però també va demostrar la capacitat humana per superar grans desafiaments.

El canal de Panamà va tenir un gran impacte en l’economia i la societat panamenya, però també va generar tensions entre els panamenys i els nord-americans.

El 7 de setembre de 1977, el president Jimmy Carter i el cap de Govern de Panamà, Omar Torrijos, firmaren el Tratat Torrijos-Carter, que retornava a Panamà el control complet de tot el territori del canal el 31 de desembre de 1999.