Avui, 15 de novembre, commemorem una data clau en la història dels drets humans a Espanya: l’abolició total de la pena de mort. Amb l’aprovació de la Llei Orgànica 11/1995, per part del senat, Espanya feia un pas definitiu cap a un futur sense execucions i reafirmava el seu compromís amb la dignitat de la persona.

Un pas endavant en la construcció d’una societat més justa

Fins a 1995, la Constitució espanyola permetia la pena de mort en temps de guerra, una excepció que, afortunadament, va ser eliminada. Aquesta decisió va ser el resultat d’un llarg procés de sensibilització i de lluita per l’abolició de la pena capital, impulsat per nombroses organitzacions i ciutadans compromesos amb els drets humans.

Les darreres execucions

Les últimes execucions es van dur a terme el 27 de setembre de 1975, quan cinc membres d’ETA i del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) varen ser executats per l’assassinat en un judici molt publicitat en què alguns condemnats (entre ells una dona embarassada) van rebre l’indult del dictador Francisco Franco. Les sentències dels cinc restants van ser commutades per la mort per afusellament en lloc de l’inicial per garrot vil, que era àmpliament apreciat com un mètode draconià després de la publicitat del seu últim ús el 1974, quan Salvador Puig Antich va ser executat a Barcelona i Georg Michael Welzel a Tarragona.

Per què és tan important aquest fet?

• Afirmació del dret a la vida: La pena de mort és la privació més extrema del dret a la vida. La seva abolició és una clara manifestació que la vida humana és un valor suprem i inviolable.
• Garantia de la justícia: La pena de mort és irreversible i, per tant, susceptible d’errors judicials. La seva abolició contribueix a un sistema de justícia més just i humà.
• Coherència amb els estàndards internacionals: Espanya s’alineava amb la tendència mundial cap a l’abolició de la pena de mort, complint amb els estàndards establerts pels tractats internacionals de drets humans.

L’abolició de la pena de mort a Espanya va ser un gran avanç, però la lluita pels drets humans és una tasca constant. Avui, més que mai, hem de continuar treballant per garantir que aquests drets siguin respectats en tot el món.