El 13 de novembre de 1905, els noruecs van anar a les urnes per decidir el futur de la seva monarquia. En un referèndum històric, la ciutadania va optar per mantenir la monarquia com a forma de govern, consolidant així la dinastia de Glücksburg al tron noruec, amb un 79 % del vot popular.

Un context històric complex.

Noruega havia viscut un període de grans canvis polítics i socials a finals del segle XIX i principis del XX. Després de separar-se de Suècia el 1905, el país es va veure obligat a decidir quin sistema de govern adoptaria: una república o una monarquia.

La decisió de mantenir la monarquia no va ser unànime. Hi havia sectors de la societat que defensaven una república, argumentant que era una forma de govern més moderna i democràtica. No obstant això, els partidaris de la monarquia van aconseguir convèncer a la majoria de la població que aquesta era la forma de govern més adequada per garantir la continuïtat i l’estabilitat de la nació.

Els motius de la victòria monàrquica

Diversos factors van influir en el resultat del referèndum:

• La figura del rei: El príncep Carles de Dinamarca, que va ser escollit rei de Noruega amb el nom de Haakon VII, va gaudir d’una gran popularitat entre els noruecs. La seva neutralitat política i la seva voluntat d’adaptar-se a les tradicions noruegues varen ser clau per a l’èxit de la monarquia.
• La por al canvi: Molts noruecs, després d’un període de grans transformacions polítiques, preferien mantenir una institució tradicional com la monarquia, que garantia certa continuïtat i estabilitat.
• El nacionalisme: La monarquia va ser vista com un símbol de la identitat nacional noruega i una manera de diferenciar-se de les altres nacions escandinaves.

Les conseqüències del referèndum

La victòria de la monarquia en el referèndum de 1907 va tenir un impacte durador en la història de Noruega:

• Consolidació de la monarquia: La dinastia de Glücksburg va quedar fermament establerta al tron noruec, i la monarquia es va convertir en una institució clau de l’estat noruec.
• Neutralitat política: El rei Haakon VII va mantenir una estricta neutralitat política, convertint-se en un símbol d’unitat nacional.
• Estabilitat política: La monarquia va contribuir a estabilitzar el nou estat noruec i a facilitar la transició cap a una democràcia parlamentària.

Una monarquia que perdura

Avui en dia, la monarquia noruega continua sent una institució popular i respectada. La família reial ha sabut adaptar-se als temps canviants i mantenir la seva rellevància en la societat noruega. El referèndum de 1907 va ser un moment clau en la història de Noruega, i les seves conseqüències es poden sentir encara avui.