El 7 de novembre és una data clau en la història liberal espanyola. En aquest dia, l’any 1823, es produïa un dels fets més tràgics i simbòlics de la primera meitat del segle XIX: la detenció i posterior execució del coronel Rafael del Riego y Núñez. Aquest fet marcava el final d’un període de relativa llibertat com era el trienni liberal i el retorn a l’absolutisme borbònic.

El context històric

Cal situar aquest esdeveniment en el context de la monarquia de Ferran VII i concretament durant el trienni liberal (1820-1823). Després de la derrota de Napoleó, Ferran VII va recuperar el tron, però aviat va quedar clar que no tenia cap intenció de respectar la Constitució de 1812. La revolta militar liderada pel coronel Riego a inicis de l’any 1820 a Cabezas de San Juan (Sevilla) i la seva expansió revoluicoonària va fer que en arribar a Madrid l’abril de 1820, Riego va obligar el rei a jurar la Constitució, instaurant així un règim liberal.

La detenció i execució:

No obstant això, el triomf dels liberals va ser efímer. L’anomenada “Santa Aliança”, una coalició de monarquies absolutes europees, va intervenir a Espanya per restaurar l’ordre absolutista. Les tropes franceses van envair el país Riego va prendre comandament del tercer exèrcit d’operacions, a Andalusia, i va fer front als invasors, però el 14 de setembre va ser derrotat i malferit a la batalla de Jódar (Jaén). El 15 de setembre va ser traït, abandonat per les tropes i fet presoner a La Carolina (Jaén). Se’l va traslladar a Madrid, i allà va ser declarat culpable d’alta traïció per haver format part de la majoria liberal de les Corts que, en resposta a la invasió, havia votat la incapacitació del rei. El 7 de novembre de 1823 Rafael del Riego va ser penjat a la forca i després decapitat a la plaça de la Cebada, a Madrid. Finalment, sembla que tot i que havia de ser esquarterat, com manava amb els condemnats a traïció, no ho va ser. Tot i això, la seva execució, d’una crueltat extrema, va servir com a exemple per a altres liberals i va marcar l’inici d’una dura repressió.

Les conseqüències

La mort de Riego va ser un cop dur per al moviment liberal espanyol. Els liberals van ser perseguits, exiliats o empresonats, i la Constitució de 1812 va ser derogada. El retorn a l’absolutisme va frenar el procés de modernització d’Espanya i va provocar un llarg període d’inestabilitat política coneguda com la dècada ominosa.

Els historiadors Ángel Bahamonde i Jesús Antonio Martínez han destacat que Riego “va passar a convertir-se en el primer gran heroi de la revolució i a quedar associat amb l’ideal liberal”. Personatge mític que capitalitzaria els senyals d’identitat de l’impuls liberal a través de múltiples expressions populars, com l’himne de Riego, i que passaria al cabal de la cultura liberal i de les revolucions posteriors»