El 5 de novembre de 1950, la història contemporània d’Espanya està marcada per la decisió de l’Assemblea General de les Nacions Unides de restablir les relacions diplomàtiques amb el règim franquista. Aquesta resolució va posar fi a anys d’aïllament internacional i va marcar l’inici d’un nou capítol en la política exterior espanyola.

Els antecedents: un aïllament cada cop més difícil de mantenir

Després de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, el règim de Franco es va veure sotmès a un fort aïllament internacional a causa de la seva alineació amb les potències de l’Eix. La victòria aliada i la fundació de les Nacions Unides van consolidar aquesta situació, amb l’ONU negant l’ingrés d’Espanya a l’organització.

No obstant això, amb el pas dels anys, la situació geopolítica va evolucionar i la Guerra Freda va reconfigurar l’escena internacional. La necessitat d’aliats en la lluita contra el comunisme va fer que alguns països occidentals comencessin a veure amb altres ulls el règim franquista, precisament per la seva condició d’anticomunista.

Les raons de la decisió de l’ONU

Diversos factors van influir en la decisió de l’ONU de restablir relacions amb Espanya:

• La Guerra Freda: La necessitat de presentar un front unit davant de l’amenaça soviètica va impulsar a molts països occidentals a buscar aliats, inclosa Espanya.
• La situació interna a Espanya: Tot i que el règim franquista encara mantenia un control ferm sobre el país, hi havia indicis d’una certa obertura i modernització.
• La posició estratègica d’Espanya: La ubicació geogràfica d’Espanya la convertia en un punt clau en el context de la Guerra Freda.

Les conseqüències de la decisió

La decisió de l’ONU va tenir un impacte profund en Espanya:

• Reconeixement internacional: El règim franquista va obtenir un important reconeixement internacional, consolidant la seva posició.
• Obertura econòmica: La normalització de les relacions amb l’exterior va impulsar l’obertura econòmica d’Espanya.
• Apropament a Occident: Espanya es va anar integrant cada cop més en les estructures occidentals, liberals i capitalistes fet que va marcar el camí cap a la transició democràtica.

La decisió de l’ONU va marcar un punt d’inflexió en les relacions internacionals del país i va obrir les portes a un futur marcat per canvis profunds, però no va suposar en cap cas l’acceleració cap a la desitjada democràcia.