Avui, 1 de novembre, recordem un fet clau en la història mundial: la renúncia de Mehmet VI, darrer sultà de l’Imperi Otomà, i la consegüent dissolució d’un imperi que havia dominat gran part d’Europa, Àsia i Àfrica durant segles. Aquest esdeveniment va marcar el final d’una era i va donar pas a una nova configuració geopolítica al Pròxim Orient.

El context històric

L’Imperi Otomà, amb la seva capital a Constantinoble (actual Istanbul), havia estat una potència dominant durant segles. No obstant això, a principis del segle XX, l’imperi es trobava en un evident declivi, debilitat per guerres internes, revoltes nacionals i la pressió de les potències europees.

La Primera Guerra Mundial va ser el cop de gràcia per a l’Imperi Otomà. Aliat amb les Potències Centrals (Alemanya i l’Imperi Austrohongarès), l’imperi Otomà va patir una derrota aclaparadora i va desencadenar una sèrie d’esdeveniments que conduirien a la seva dissolució.

La renúncia de Mehmet VI i la dissolució de l’Imperi

Davant la imminència de la derrota i la pressió dels nacionalistes turcs liderats per Mustafa Kemal Atatürk, l’1 de novembre de 1922, el sultà Mehmet VI es va veure obligat a abdicar. Amb la renúncia del sultà, l’Imperi Otomà, que havia existit durant gairebé set segles, deixava de tenir un govern central.

La dissolució de l’imperi va tenir profundes repercussions a la regió. Els territoris otomans van ser repartits entre les potències victorioses de la Primera Guerra Mundial, i diversos nous estats independents van sorgir a la regió, com Turquia, Síria, Iraq i Jordània.

Les conseqüències de la dissolució

La dissolució de l’Imperi Otomà va marcar l’inici d’una nova era al Pròxim Orient. Les fronteres establertes després de la Primera Guerra Mundial han estat objecte de nombrosos conflictes i tensions al llarg del segle XX i principis del XXI.

A Turquia, Mustafa Kemal Atatürk va liderar un procés de modernització i secularització, transformant l’antic imperi en una república laica.

El 16 de novembre, tement ser assassinat, el sultà va sol·licitar la protecció britànica i ser evacuat de Constantinoble. Els britànics varen disposar una aparatosa operació de trasllat; el sultà va abandonar l’urbs a bord d’un vaixell de guerra britànic, el Malaia, el 17 de novembre. El destronat sultà va partir llavors cap a l’exili a Malta, i finalment es va establir a la Itàlia de Benito Mussolini a San Remo, el mateix balneari on s’havia pactat el repartiment del seu imperi.

El 19 de novembre de 1922, el seu cosí germà i príncep hereu va ser elegit califa, per la qual cosa es va convertir en el nou cap de la dinastia otomana com Abdul Mejid II, encara que amb poders únicament espirituals; els terrenals van passar a l’Assemblea Nacional.