El 30 d’octubre de 1938, una nit de Halloween, el món de la ràdio i la història es van entrecreuar de manera inesperada. Aquella nit, el carismàtic actor i director Orson Welles, amb tan sols vint-i-tres anys, va protagonitzar un dels episodis més famosos de la història de la ràdio: la retransmissió de La guerra dels mons, una adaptació radiofònica de la novel·la de H.G. Wells.

Una nit de pànic

Welles i el seu equip van transformar l’estudi de ràdio en un veritable centre de comandament, oferint als oients un reportatge en directe d’una invasió marciana a la Terra. Amb veus tremoloses i efectes sonors realistes, van narrar l’aterratge d’una nau espacial a Nova Jersey, els atacs dels marcians i la destrucció de diverses ciutats.

Moltíssims oients, que van sintonitzar la ràdio a mitja emissió, van creure que es tractava d’un succés real. El pànic es va estendre ràpidament, amb milers de persones que trucaven a les estacions de ràdio i als serveis d’emergència, convençudes que el món estava a punt d’acabar.

Un fenomen sense precedents

L’impacte de la retransmissió de Welles va ser enorme. Es va parlar de milers de persones que havien fugit de casa seva, de cotxes que circulaven a gran velocitat i de ciutats paralitzades pel pànic. Tot i que posteriorment es va demostrar que l’impacte real va ser menor del que es va dir en un principi, no hi ha dubte que aquest esdeveniment va marcar un abans i un després en la història dels mitjans de comunicació.

Què va passar realment?

Durant anys, es va creure que la retransmissió de Welles havia provocat un pànic generalitzat a tot el país. No obstant això, estudis posteriors han revelat que la situació va ser més complexa. Si bé és cert que moltes persones es van alarmar, també és cert que una gran part de l’audiència va comprendre que es tractava d’una ficció.

La història de la “guerra dels mons” de Welles és un exemple clar del poder de la ràdio i de la importància de la veracitat en la informació. Aquesta història ens recorda que els mitjans de comunicació tenen la capacitat d’influir en les emocions i les opinions de les persones, i que és fonamental ser crítics amb la informació que rebem.