El 23 d’octubre de 1739, la tensió entre la Gran Bretanya i Espanya va arribar al seu punt àlgid amb la declaració de guerra per part del primer ministre britànic, Robert Walpole. Aquest conflicte, conegut com la Guerra del Asiento o Guerra de l’Orella de Jenkins, va marcar un nou capítol en les relacions entre les dues potències europees i va tenir un impacte significatiu en el món colonial.

El Asiento, una polèmica concessió

L’origen d’aquest conflicte es remunta al Tractat d’Utrecht (1713), que va posar fi a la guerra de Successió Espanyola. Aquest tractat concedia a la Gran Bretanya el dret exclusiu de comerciar amb esclaus a les colònies espanyoles a Amèrica, un privilegi conegut com l’Asiento de Negros. Aquesta concessió va generar tensions constants entre les dues potències, ja que els comerciants britànics sovint superaven els límits establerts i entraven en conflicte amb les autoritats espanyoles.

El casus belli: l’Orella de Jenkins

L’incident que va encendre la metxa de la guerra va ser l’apresament del vaixell britànic Rebecca per part d’un guardacostes espanyol el 1731. Durant l’abordatge, el capità britànic, Robert Jenkins, va ser mutilat i li van tallar una orella. Jenkins va exhibir la seva orella mutilada davant el Parlament britànic, convertint-se en un símbol de la brutalitat espanyola i alimentant el sentiment antiespanyol a la Gran Bretanya.

Les causes de la guerra

A més del Asiento i l’incident de l’Orella de Jenkins, hi havia altres factors que van contribuir a l’esclat de la guerra:

• La rivalitat comercial: La Gran Bretanya i Espanya competien per controlar el comerç mundial, especialment a Amèrica.
• La cerca de nous mercats: La Gran Bretanya buscava expandir els seus dominis colonials i obrir nous mercats per als seus productes.
• La política interna: Walpole va utilitzar la guerra com una manera de desviar l’atenció de les tensions internes a la Gran Bretanya.

Les conseqüències de la guerra

La guerra va entrar en punt mort a partir del 1742, però l’esclat de la guerra de Successió Austríaca a Europa, en què Espanya i la Gran Bretanya tenien interessos enfrontats, va provocar que no es firmés cap pau fins al Tractat d’Aquisgrà de 1748. Aquest va posar fi a totes les hostilitats, retornant pràcticament totes les terres conquerides als qui les governaven abans de la guerra per tal de garantir el retorn a la situació anterior.

En el cas de l’Amèrica espanyola, l’acció del tractat va ser pràcticament inexistent, ja que al final de la contesa cap territori (amb l’excepció de la fortalesa de Luisburg, que va retornar a França) estava sota una altra ocupació que no fos l’original. Espanya va renovar tant el dret de asiento com el navili de permís amb els britànics, el servei dels quals s’havia interromput durant la guerra. Tot i això, aquesta restitució duraria tot just dos anys, ja que pel Tractat de Madrid, la Gran Bretanya va renunciar a tots dos a canvi d’una indemnització de cent mil lliures.