El 22 d’octubre de 1922, Itàlia va presenciar un esdeveniment que marcaria el destí del país durant les pròximes dècades: la Marxa sobre Roma. Aquesta manifestació massiva, organitzada pels quadres negres de Benito Mussolini, va ser la culminació d’un procés de radicalització política que havia començat anys enrere.

La Marxa sobre Roma: una farsa o una amenaça real?

Tot i que s’ha parlat molt de la violència i la intimidació que van caracteritzar la Marxa sobre Roma, la veritat és que es tractava més d’una gran demostració de força que d’un autèntic intent de cop d’estat. Mussolini i els seus seguidors sabien que el rei Víctor Manuel III no estava disposat a enfrontar-se a ells i que, en última instància, cedir a les seves demandes era la millor manera de mantenir l’ordre públic.

El rei cedeix i Mussolini arriba al poder

Amb Itàlia a les portes del caos, el rei va decidir encarregar a Mussolini la formació d’un nou govern. D’aquesta manera, el líder feixista passava de ser un agitador extremista a convertir-se en el cap de govern d’una de les potències europees.

Les conseqüències de la pujada al poder de Mussolini

L’arribada de Mussolini al poder va marcar l’inici d’un període de dictadura a Itàlia. El feixisme es va imposar com a ideologia oficial, les llibertats individuals van ser restringides i es va establir un règim de terror que va durar fins a la caiguda del règim, l’any 1943.

La pujada al poder de Mussolini ens recorda que la democràcia és un sistema fràgil que requereix la vigilància constant de tots els ciutadans. Quan les institucions democràtiques no funcionen correctament i la població se sent desenganyada, sorgeixen líders populistes que aprofiten el descontentament general per arribar al poder.