El 15 d’octubre de 1582, el món va experimentar un fenomen únic: el temps va fer un salt de deu dies. Aquesta alteració temporal no va ser causada per cap màgia o viatge en el temps, sinó per la implementació del calendari gregorià, una reforma del calendari que va marcar un abans i un després en la mesura del temps.

Per què s’hagué de canviar el calendari?

El calendari julià, heretat de l’antiga Roma, havia estat utilitzat durant segles. No obstant això, aquest sistema presentava una discrepància amb l’any solar real, la qual cosa provocava que les estacions es desplacessin gradualment al llarg dels anys. Aquesta desviació era especialment problemàtica per a l’Església catòlica, ja que dificultava la determinació de la data de la Pasqua, una festa mòbil que depèn dels equinoccis i els solsticis.

Per solucionar aquest problema, el papa Gregori XIII va promulgar una reforma del calendari que va entrar en vigor el 15 d’octubre de 1582. Aquesta reforma consistia en:

• Supressió de deu dies: Per sincronitzar el calendari civil amb el moviment de la Terra al voltant del Sol, es van eliminar deu dies del mes d’octubre. Així, després del 4 d’octubre de 1582, va venir directament el 15 d’octubre.
• Modificació de les regles dels anys considerats com any bixest: Es van establir noves normes per determinar quins anys serien de traspàs amb la finalitat d’ajustar encara més el calendari a l’any solar.

Les conseqüències de la reforma

La implementació del calendari gregorià va tenir un gran impacte en la societat de l’època. Al principi, va generar certa confusió i resistència, però gradualment es va estendre per tot Europa i, posteriorment, a la resta del món.

Avantatges del calendari gregorià:

• Major precisió: El calendari gregorià ofereix una mesura del temps molt més precisa que el calendari julià, cosa que permet una millor sincronització amb els fenòmens astronòmics.
• Estabilitat: Les regles del calendari gregorià garanteixen que les estacions es mantinguin sempre en les mateixes dates, evitant els desajustos que es produïen amb el calendari julià.
• Universalitat: El calendari gregorià s’ha convertit en el sistema de mesura del temps més utilitzat a escala mundial.

Curiositats sobre el canvi de calendari

• No tots els països van adoptar immediatament el nou calendari: Alguns països, com Anglaterra i les seves colònies, van tardar diverses dècades a adoptar el calendari gregorià.
• La data de la Pasqua es va estabilitzar: Gràcies a la reforma, la data de la Pasqua va quedar fixada de manera més precisa, evitant futures discrepàncies.

La implementació del calendari gregorià va ser un gran avanç en la mesura del temps i va contribuir a una millor comprensió dels cicles naturals. Avui en dia, donem per fet l’existència d’un calendari estable i precís, però és important recordar que aquest sistema va ser el resultat d’un llarg procés d’observació, càlcul i consens científic.