El 26 de setembre de 1591, es produïa un dels fets més sorprenents i controvertits de la monarquia hispànica: la fuga d’Antonio Pérez, secretari del rei Felip II. Aquest esdeveniment, que va sacsejar els fonaments del poder reial i va marcar un abans i un després en la vida política i social de la monarquia hispànica.

Qui era Antonio Pérez?

Antonio Pérez era un dels homes més poderosos de la cort de Felip II. Com a secretari del rei, tenia accés a informació confidencial i exercia una gran influència en les decisions polítiques. No obstant això, la seva relació amb el monarca es va deteriorar ràpidament a causa d’una sèrie de conflictes personals i polítics.

Les causes de la fuga

Les raons que varen portar Antonio Pérez a fugir són múltiples i complexes. Entre les més destacades, podem mencionar:

• Conflicte amb el rei: Les desavinences amb Felip II varen augmentar fins a convertir-se en una enemistat oberta, sobretot d’encà que Felip II va descobrir que Pérez desxifrava segons la seva pròpia conveniència la correspondència del germà del Rei Joan d’Àustria, enviava de Flandes.
• Acusacions de traïció: Pérez va ser acusat de diversos delictes, entre ells, el 1578 fou acusat de l’assassinat del secretari del rei Juan de Escobedo i de traïció a la Corona;
• Temor a la represàlia: Conscient del poder del rei i de la seva determinació a fer-lo pagar, Pérez va decidir fugir cap a Aragó per salvar la seva vida.

La fuga: un acte d’audàcia

La fuga d’Antonio Pérez va ser un acte d’audàcia que va sorprendre a tothom. Amb l’ajuda d’una complexa xarxa de col·laboradors, va aconseguir escapar de la presó i refugiar-se a Aragó, on va comptar amb el suport d’una part de la noblesa local i sobretot del Justícia de Aragón Juan Lanuza

Pérez apel·là al Privilegi de manifestació per demanar protecció al Justícia d’Aragó. Els intents de la corona per obviar els Furs aragonesos i arrestar-lo desembocaren en un sollevament conegut amb el nom d’Alteracions d’Aragó,

Davant d’aquest panorama Felip II de Castella va recórrer a un tribunal contra el qual el Justícia d’Aragó i el Furs aragonesos no podien oposar-se: la Inquisició. El setembre de 1591 Antonio Pérez fou detingut i portat a la presó de la Inquisició. Diego de Heredia i els seus seguidors es van alçar i el van alliberar, provocant una revolta a la ciutat de Saragossa, mentre la pagesia i d’altres viles del regne van fer costat al rei. Felip II de Castella va reaccionar enviant un exèrcit de 12.000 soldats castellans contra el Saragossa, mentre la Generalitat d’Aragó hi oposà un contingent de 2.000 homes encapçalats pel Justícia d’Aragó, Juan de Lanuza, qui més tard seria ajusticiat pel rei.

Pérez, després de problemes diversos, va sortir de Saragossa i, per fi, després de no poques penalitats, va poder arribar a Pau (França) el novembre de 1591, on la princesa Caterina de Borbó el va acollir molt bé,

Les conseqüències de la fuga

La fuga de Pérez va tenir greus conseqüències tant per a ell com per al règim de Felip II. El rei va ordenar la seva detenció i va iniciar una intensa persecució que es va allargar durant anys.

La fuga va desencadenar una crisi política a Aragó, on els partidaris de Pérez es van enfrontar als defensors del rei.

La figura d’Antonio Pérez ha estat objecte de diverses interpretacions al llarg de la història. Per a uns, és un heroi que va lluitar contra l’absolutisme; per a altres, és un traïdor que va posar en perill la seguretat de l’Estat.