El 23 de setembre de 1868, a Puerto Rico, es va produir un esdeveniment històric que va marcar un punt d’inflexió en la lluita per la independència de l’illa: el Grito de Lares.

Les causes d’una revolta

El segle XIX va ser un període de gran inestabilitat a Amèrica Llatina i de fet molts països ja havien aconseguit la seva independència d’Espanya des d’inicis de segle. A Puerto Rico, la població patia les conseqüències d’un sistema colonial espanyol que prioritzava els interessos econòmics de la metròpoli en detriment de les necessitats locals.

• Explotació econòmica: La producció de cafè, principal motor econòmic de l’illa, estava concentrada en poques mans, mentre que la majoria de la població vivia en condicions de pobresa i desigualtat.
• Absència de drets polítics: Els porto-riquenys no tenien representació en les Corts espanyoles i estaven sotmesos a un govern autoritari des de la metròpoli espanyola amb la colonial que suposava Puerto Rico.
• Ideals revolucionaris: Les idees liberals i republicanes que es difonien per Amèrica Llatina van inspirar a un grup de patriotes porto-riquenys a cercar una alternativa al domini espanyol.

El desencadenament de la revolta

Un grup de patriotes, liderats per figures com Manuel Rojas i Francisco Ramírez Medina, varen organitzar una revolta amb l’objectiu de proclamar la República de Puerto Rico. La nit del 23 de setembre de 1868, a la localitat de Lares, es va produir l’aixecament armat.

El moviment fou avortat ràpidament i seguit d’una forta política repressiva. Els dirigents foren empresonats, llevat de Betances, que s’exilià i l’1 de gener del 1870 publicà el manifest Patria, justicia, libertad exhortant a la independència. Uns 500 foren detinguts, dels quals 80 moriren de malalties. Francisco Ramírez fou afusellat.

Malgrat l’entusiasme inicial, la revolta va ser ràpidament suprimida per les forces espanyoles. Molts dels rebels van ser capturats, executats o empresonats. La República de Puerto Rico va durar només unes hores.

Tot i el seu fracàs immediat, el Grito de Lares va esdevenir tot un símbol de la lluita per la independència i va contribuir a forjar una identitat nacional porto-riquenya i a despertar el sentiment d’orgull per les arrels.

Tot i que no va aconseguir la independència immediata, va obligar Espanya a implementar algunes reformes a Puerto Rico. Amb l’abdicació d’Isabel II i el canvi de govern del 1869, els detinguts foren amnistiats, l’esclavatge fou abolit i els partits polítics foren permesos.