El 20 de setembre de 1873 el president de la República Espanyola, Emilio Castelar, va decretar la dissolució de les Corts Constituents, un fet que va marcar un punt d’inflexió en la Primera República Espanyola i va precipitar la seva caiguda.

Per què Castelar va dissoldre les Corts?

La situació política a Espanya era extremadament tensa en aquells moments. La Primera República s’enfrontava a nombrosos problemes, entre els quals destacaven:

• Guerra carlina: La guerra civil entre carlins i republicans assolava el país.
• el cantonalisme: sobretot la proclamació de cató de Cartagena.
• Conflicte social: Les tensions socials i les reivindicacions obreres augmentaven dia a dia.
• Divisions internes: Les diferències ideològiques entre els partits republicans feien impossible assolir acords i estabilitzar la situació política.

Castelar, davant la impossibilitat de governar amb un parlament tan dividit i enmig d’una situació tan caòtica, va decidir dissoldre les Corts amb l’esperança de poder convocar noves eleccions i formar un govern més fort i unitari. També va mobilitzar homes i recursos i va encarregar el comandament de les operacions a militars professionals, encara que de dubtosa fidelitat a la República. Castelar va començar a governar de manera autoritària, fent costat als sectors polítics més conservadors i recolzant-se en l’exèrcit com a garantia d’ordre públic.

Les conseqüències de la dissolució

La dissolució de les Corts va tenir unes conseqüències greus. La decisió de Castelar va provocar una profunda crisi política i va desencadenar una nova onada de protestes i revoltes. En paral·lel va beneficiar als sectors més radicals del no republicans, que veien en aquesta mesura una prova de la incapacitat del sistema republicà.

La decisió de Castelar de dissoldre les Corts continua sent un tema de debat entre els historiadors. Alguns la consideren una mesura necessària per intentar salvar la República, mentre que altres la veuen com un error que va precipitar la seva caiguda.

En qualsevol cas, la dissolució de les Corts va deixar una profunda marca en la construcció del règim polític espanyol a finals del segle XIX.