El 19 de setembre de 1921, en el context de la Guerra del Rif, Abdelkrim el-Jattari proclamava la República del Rif, un estat independent al nord del Marroc que va desafiar el poder colonial d’Espanya i França.

Què va ser la República del Rif?

La República del Rif va ser un projecte polític i social que va sorgir en el context de la resistència rifenya contra la colonització. Abdelkrim el Jattari, conegut com a Abd el-Krim, un líder carismàtic i hàbil estrateg, va aconseguir unificar les tribus rifenyes sota una mateixa bandera i establir un estat amb institucions pròpies.

La proclamació de la República del Rif va tenir un gran impacte en l’àmbit internacional, ja que es va convertir en un símbol de la lluita contra el colonialisme europeu, inspirant altres moviments independentistes a Àfrica i Àsia. L’exèrcit rifeny, sota el comandament d’Abdelkrim, va infligir nombroses derrotes a les forces espanyoles i franceses, demostrant que els pobles colonitzats podien resistir i vèncer les potències colonials. La més important de totes, la d’Annual aquell mateix 1921 S’inicià així la guerra del Rif.

Per què va fracassar la República del Rif?

Tot i els seus èxits inicials, la República del Rif finalment va ser derrotada. L’estiu de 1925 francesos i espanyols es van reunir a Madrid i van crear una força conjunta. Un exèrcit espanyol dirigit pel general Sanjurjo va desembarcar a Al-Hoceima, a prop d’Ajdir, la capital de la República, mentre París va enviar cent mil soldats dirigits pel general Philippe Pétain. Es van utilitzar bombardejos químics massius especialment per l’exèrcit espanyol.

Entre els factors que van contribuir a la seva caiguda, podem destacar:

• Superioritat militar dels colonitzadors: Malgrat la valentia dels rifenys, les forces colonials disposaven d’armament més modern i d’una capacitat de mobilització més gran.
• Divisió interna: Les tensions internes i les rivalitats tribals van afeblir la unitat del moviment rifeny.
• Manca de reconeixement internacional: La República del Rif no va obtenir el reconeixement internacional que necessitava per consolidar-se com a estat independent.

Abd al-Krim va resistir vigorosament, però es va haver de rendir a Imzouren el 27 de maig de 1926; el 30 de maig, en una carta al general Boichut, demanada la protecció francesa per a ell i la seva família a canvi d’alliberar als presoners francesos. Fou portat a Fes el 4 de juny i enviat després a l’exili a l’illa de la Reunió. Alguns grups guerrillers rifenys van continuar actius fins al 1927.