Avui, 12 de setembre, recordem un fet històric clau que va marcar el destí d’una ciutat i, per extensió, d’Europa: el Protocol de Londres. 

Aquest acord, signat el 1944, va definir com es repartiria Berlín entre les potències aliades després de la Segona Guerra Mundial, anticipant la divisió de la ciutat en quatre sectors d’influència.

Amb la derrota imminent del Tercer Reich, les potències aliades (Estats Units, Regne Unit, França i Unió Soviètica) van començar a planificar l’ocupació i la reconstrucció de la destruïda Europa. Berlín, la capital del nazisme, es va convertir en un focus d’atenció especial.

El Protocol de Londres

Signat el 12 de setembre de 1944, el Protocol de Londres establia les bases per a la governança aliada de Berlín. La ciutat seria dividida en quatre sectors, cadascun sota el control d’una de les potències ocupants. Aquesta divisió territorial anticipà la posterior divisió d’Alemanya en dues Alemanyes: la República Federal d’Alemanya (RFA) i la República Democràtica Alemanya (RDA).

La divisió de Berlín va tenir conseqüències profundes i duradores:

• Guerra Freda: La ciutat es va convertir en un símbol de la Guerra Freda, amb el Mur de Berlín com a expressió física d’aquesta divisió.
• Tensió internacional: Les diferències ideològiques entre les potències ocupants van generar tensions constants a Berlín, amb episodis com el bloqueig soviètic de 1948-1949.
• Divisió social: La població de Berlín es va veure dividida entre els sectors oriental i occidental, amb diferents sistemes econòmics i polítics.

El Protocol de Londres ens recorda les tragèdies de la guerra i les dificultats de construir la pau. La divisió de Berlín va ser una ferida profunda que va marcar a una generació. Avui, amb la caiguda del Mur de Berlín, podem reflexionar sobre els avenços aconseguits i els reptes pendents en la construcció d’una Europa unida i en pau.