Els efectes del canvi climàtic causat per l’home són tan aclaparadors que, segons els científics, fins i tot estan alterant el temps, més del que es pensava fins ara. Els canvis són petits, sí, (alguns mil·lisegons per dia), però al nostre món permanentment connectat i d’alta tecnologia, podria tenir un impacte important en sistemes informàtics tan habituals com la navegació per GPS.

Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat aquest dilluns passat a la revista PNAS per l’equip de Mostafa Shahvandi, de l’Escola Politècnica Federal de Zuric (ETHZ). En aquest estudi es conclou que la durada del dia a la Terra augmenta a un ritme sense precedents, que es duplicarà a finals d’aquest segle si no reduïm les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Els científics han examinat un període de 200 anys, abastant des del 1900 fins al 2100, emprant tant dades d’observació com models climàtics per entendre com el canvi climàtic ha influït en la durada del dia en el passat i preveure’n l’impacte futur. I han descobert que la influència del canvi climàtic a la durada del dia ha crescut de manera considerable.

Però, per què?

La velocitat de rotació de la Terra no ha estat sempre la mateixa. Sabem que fa més de 4.500 milions d’anys el nostre planeta girava molt més ràpid que ara i que els dies duraven menys de 24 hores. Amb el pas del temps, diversos fenòmens físics i geològics han anat ajustant el rellotge fins a arribar als valors a què estem acostumats avui dia. Tot i això, sabem que aquest fenomen està en contínua evolució.

A l’últim mil·lenni, per exemple, s’ha vist que els vaivens de les marees impulsades per la Lluna han alentit a poc a poc la rotació del globus. Fins ara es creia que aquest fenomen era el que provocava una disrupció més gran en els rellotges. Però segons adverteix l’estudi publicat aquesta setmana l’impacte del canvi climàtic encara seria més gran.

La causa es troba en la redistribució de la massa provocada per l’augment del nivell del mar, a causa de l’increment de temperatures. Això ha provocat que el planeta giri més a poc a poc i la durada del dia hagi passat d’augmentar entre 0,3 i 1 mil·lisegon per segle abans de l’any 2000 a fer-ho al voltant dels 1,33 mil·lisegons en els darrers 20 anys. Si les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuen augmentant, adverteixen els investigadors, el canvi climàtic podria produir un augment de 2,62 mil·lisegons per segle en apropar-nos l’any 2100, superant l’efecte que té la fricció de les marees de la Lluna a la rotació planetària.

Més males notícies

Els mateixos investigadors publicaren fa uns dies un altre estudi a la revista Nature Geoscience en què mostraren, a partir dels models, que els canvis de massa a la superfície també estan modificant l’eix de rotació. Això vol dir que els punts en què l’eix de rotació es troba amb la superfície de la Terra es mouen. El motiu és que a les profunditats del mantell terrestre, on la roca es torna viscosa a causa de l’alta pressió, es produeixen desplaçaments durant llargs períodes de temps. I també hi ha fluxos de calor al metall líquid del nucli exterior de la Terra, responsables tant de generar el camp magnètic de la Terra com de provocar canvis de massa.

Però la situació es torna més dràstica quan l’impacte de la fosa de les capes de gel i les glaceres de l’Àrtic i l’Antàrtida impulsen aquest canvi. L’aigua de les regions polars flueix cap als oceans del món i especialment cap a la regió equatorial. El nivell del mar no ha aturat d’augmentar des que inaugurem el segle XX i la Terra s’està aplatant encara més a conseqüència de tot això.

El nombre d’hores, minuts i segons que componen cada dia a la Terra està marcat per la velocitat de rotació de la Terra, que està influenciada per un complex conjunt de factors.

El canvi climàtic està provocant que l’eix de rotació de la Terra es mogui i sembla que la retroalimentació de la conservació del moment angular també canvia la dinàmica del nucli de la Terra “Per tant, l’actual canvi climàtic podria fins i tot estar afectant processos a l’interior de la Terra i tenir un abast més gran del que se suposava anteriorment”, conclou Kiani Shahvandi, coautor de la investigació.

Aquest estudi és un gran avenç perquè confirma que la preocupant pèrdua de gel que estan patint tant Groenlàndia com l’Antàrtida té un impacte directe a la durada del dia, provocant que els nostres dies s’allarguin.

En conclusió: Com més desglaç, més temps de rotació.

L’avenç de l’escalfament global està accelerant el desglaç dels pols del planeta i de les glaceres i això, alhora, augmenta la pujada del nivell del mar i provoca una redistribució de les masses d’aigua des de les regions polars cap a les equatorials.

Tot això hauria provocat un “aplatament” del globus terrestre pels pols i també hauria acabat desaccelerat la seva rotació. Perquè ens entenguem, aquest desplaçament de les aigües cap a l’equador del planeta estaria actuant com un patinador que estén els braços per reduir-ne la velocitat. Per això els dies duren més.

Aquest fenomen d’allargar els dies fruit del desgel, lluny de ser una mera anècdota, podria obligar a ‘reajustar’ la xarxa de rellotges atòmics amb què es defineix l’hora oficial a tot el planeta i, a més, se sincronitzen els sistemes de navegació per satèl·lit i les xarxes de telecomunicacions que utilitzem al nostre dia a dia.

«Aquesta variació en la durada del dia té repercussions crítiques no només en la nostra manera de mesurar el temps, sinó també en el GPS i altres tecnologies que regeixen la nostra vida moderna», comenta Santiago Belda, investigador distingit al Grup de Geodèsia i Dinàmica Espacial del Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat d’Alacant, en declaracions al portal Science Media Centre España (SMC).

Referències: 

• Kiani Shahvandi, Mostafa, The increasingly dominant role of climate change on length of day variations, Proceedings of the National Academy of Sciences (2024). DOI: 10.1073/pnas.2406930121. doi.org/10.1073/pnas.2406930121
• Mostafa Kiani Shahvandi et al, Contributions of core, mantle and climatological processes to Earth’s polar motion, Nature Geoscience (2024). DOI: 10.1038/s41561-024-01478-2. http://www.nature.com/articles/s41561-024-01478-2