Aquesta és sens dubte la pregunta que em fan molts dels meus alumnes en el dia a dia dins classe, especialment a 2n de batxillerat.

Memoritzar grans volums de temari per disparar-lo a l’examen és una de les tècniques per estudiar a les que més recorren els alumnes de secundària. Tot i això, és la més útil? La ciència fa dècades que intenta aportar informació sobre aquesta qüestió, encara que els sistemes educatius espanyols poques vegades transmeten a l’alumnat com ho han de fer.

De fet, encara que dediquen una mitjana de 18 hores setmanals a estudiar i aquesta és la seva ocupació fonamental durant uns 10 anys com a mínim, el 80% dels alumnes asseguren que mai ningú els ha ensenyat com estudiar per poder superar les matèries.

Idò sembla que s’ha començat a donar llum de manera seriosa sobre aquesta qüestió amb una recerca feta a Catalunya a 3.414 alumnes de secundària. El treball de camp es va realitzar al llarg del 2023 a 27 centres educatius catalans situats en entorns diferents, des de districtes de la ciutat de Barcelona a petits pobles. Tots eren concertats, per la dificultat de tramitar els permisos a l’ensenyament públic, afirmen els autors, els quals asseguren es va seleccionar “una mostra altament diversa en termes socioeconòmics”.

La investigació l’ha feta: Héctor Ruiz Martín, director de l’International Science Teaching Foundation i autor de diversos llibres sobre l’aprenentatge, la memòria i el cervell; Marta Ferrero, vicedegana de Recerca de la Facultat d’Educació de la Universitat Autònoma de Madrid; i Fernando Blanco, professor de Psicologia Social a la Universitat de Granada. I acaba de ser publicada a la revista nord-americana Cognitive Research: Principles and Implications.

Per a dur a terme aquesta recerca, els investigadors varen passar als estudiants dues enquestes en hores de tutoria. Una sobre les seves estratègies d’estudi, i una altra sobre “les actituds i les creences” al voltant de l’aprenentatge, en dies diferents per evitar distorsions atribuïbles al cansament. Al final de curs, els centres varen lliurar les qualificacions en totes les matèries dels estudiants ―preservant la identitat mitjançant l’ús de codis alfanumèrics―. A partir de les enquestes i de les qualificacions finals dels alumnes, els autors de l’estudi varen analitzar l’efecte de diverses tècniques d’estudi.

La conclusió principal és que les estratègies més esteses entre els alumnes adolescents i que a més a més, resulten poc exigents cognitivament, com ara rellegir els apunts o el llibre, subratllar o copiar contingut, o intentar memoritzar al peu de la lletra, donen poc resultat.

L’estudi també demostra que la pràctica massificada d’estudi, és a dir, concentrar l’estudi poc abans de l’examen, per exemple el dia abans, és efectiva a curt termini, però condueix a aprenentatges efímers i poc flexibles. És a dir, poc transferibles a nous contextos.

En canvi, les tècniques basades en l’elaboració i l’evocació, dues estratègies recolzades prèviament per evidències científiques, sí que varen mostrar una correlació positiva amb els resultats els aprovats.

L’elaboració consisteix a intentar entendre el que s’estudia, connectant-ho amb coses ja sabudes, pensant-ne exemples o explicant-se un a si mateix, amb les seves pròpies paraules, els paràgrafs que acaba de llegir.

L’evocació consisteix a rescatar de la memòria allò que s’ha après, i per fer-ho hi ha diferents maneres: que algú expliqui la lliçó a un company o ell mateix en veu alta o en silenci; autoavaluar-se amb jocs o targetes elaborades per l’estudiant que, per una banda, tenen una pregunta i de l’altra la resposta; redactar resums o fer esquemes sense mirar la font i comprovar sempre després si l’han encertada o no o si està complet.

Els estudiosos també plantegen una tercera estratègia d’estudi: la pràctica espaiada. Aquesta tècnica consisteix a estudiar diverses vegades un tema deixant passar un cert temps entre elles ―el termini depèn de quant de temps falta per a l’examen―. Tanmateix, en aquest cas no hi ha correlació entre aquesta tècnica i l’obtenció de bones notes. No obstant això, sí que contribueix a un aprenentatge més llarg i més flexible.

Els resultats varen mostrar una associació significativa entre evocar i elaborar i l’anomenada autoeficàcia, que l’investigador defineix com “la confiança dels estudiants sobre la capacitat d’aprendre i superar els reptes acadèmics”. I també van correlacionar amb les “creences de control”, que es defineixen com la confiança de l’estudiant que l’èxit a l’hora d’aprendre depèn de si mateix, i no de factors externs, com que el professor li tengui mania o jo no som capaç de fer-ho.

La investigació va confirmar que estudiar amb música, cosa que van assegurar fer un de cada quatre estudiants, no és aconsellable. Fer-ho va correlacionar negativament amb el rendiment educatiu. El fet d’estudiar en “entorns lliures de distraccions” es va associar, en canvi, a millors resultats acadèmics i amb menys ansietat cap als exàmens. No obstant això, els autors de l’article afirmen que la música, especialment si és relaxant i sense lletra, podria resultar útil a aquells estudiants que no tenen a la seva disposició un lloc tranquil per estudiar, com a forma d’emmascarar renous més molestos.

“Es necessiten estratègies que ens permetin interioritzar el contingut”, apunta Fernando Blanco, professor de Psicologia Social a la Universitat de Granada i un dels autors de la investigació. “Quan dones significat a allò que aprens el que estàs aconseguint és interioritzar-ho millor perquè la nostra memòria es basa en el significat de les coses”, afegeix un dels altres investigadors Hector Ruiz.

Podeu accedir a l’estudi complet aquí

I recordau: aprovar és el resultat d’aprendre!