Vladímir Putin no és ni el primer ni l’únic mandatari que manipula la història per conveniència per justificar una causa política o una guerra. Ho feu en un discurs la setmana passada per sostenir que Ucraïna no pot ser un país sobirà ni independent de Rússia. Ucraïna és també un dels territoris pels quals circulen els hidrocarburs que Rússia ven a l’exterior. Tres dies després decidia atacar Ucraïna. 

Per a Putin i per a molts nacionalistes russos, Ucraïna és el bressol de la cultura eslava amb el qual mantenen llaços lingüístics i religiosos. ‎El regne del Rus de Kíev (segles IX-XIII) va agrupar les tribus eslaves fins que fou conquistat pels mongols. Ja en època moderna, Ucraïna va estar dividida entre l’imperi rus i l’Austrohongarès i no fou fins a la Revolució Russa (1917) i de la guerra civil posterior que apareix Ucraïna, una de les més grans de les repúbliques soviètiques que conformaren l’URSS. Ucraïna es va proclamar independent després de la caiguda de l’URSS el 1991. 

Durant els darrers trenta anys, Ucraïna ha gaudit d’una delicada independència que pivota entre dues postures: una majoria ucraïnesa prooccidental amb llengua pròpia i que aspira a desvincular-se de Rússia, associant-se amb la UE i l’OTAN;  l’altra és una minoria russòfona a qui donava suport Rússia i que, amb el reconeixement de Putin de la independència de les Repúbliques Populars de Donetsk i de Luhansk, ha vulnerat els acords de Pau de Minsk que posaren fi a la guerra a la regió del Donbàs.

En realitat, el conflicte a Ucraïna ens posa sobre la taula l’intent de Putin de restaurar l’enyorat l’imperi rus i recuperar el prestigi que es va perdre després del final de la guerra freda. Davant això, els EUA, l’OTAN i la UE no els queda més remei que, per tal d’evitar un conflicte armat que ningú vol, imposar importants sancions econòmiques contra interessos russos. I això ens acabarà repercutint en la butxaca. 

Els acords de Minsk del 2015 que pretenien posar pau entre Ucraïna i Rússia pels territoris del Donbàs, han estat incomplets per les dues parts. El conflicte ha continuat viu i ha provocat 14.000 morts i uns 2 milions de desplaçats, amb denúncies de violacions de drets humans per les dues parts.

Article publicat a la secció Campus Obert d’Última Hora el dimarts 1 de març de 2022