Les radiotelevisions públiques tenen diferents models de finançament. El model de RTVE està mig copiat del de France Televisions, on cada llar paga un cànon, les televisions privades paguen un 3% dels seus ingressos publicitaris i les empreses de telefonia un 0,9 % dels seus beneficis. A Espanya, la manca de cànon es compensa a través dels pressupostos de l’Estat.

La BBC es finança amb un cànon per aparell televisiu, a més d’una subvenció del Ministeri d’Afers Estrangers per difondre els valors britànics en el món, i la venda dels seus productes. També es financen mitjançant un cànon el conglomerat de televisions públiques alemanyes (ARD/ZDF) i la italiana (RAI), les quals també tenen ingressos per venda de productes i de la publicitat.

En canvi la PBS, una xarxa de televisions sense finalitat comercial dels EUA, es finança a través de fons federals (25%), dels ingressos de les televisions afiliades que contracten els seus programes, i pels drets i venda de productes educatius, com el clàssic Barri Sèsam. Això no obstant, la seva audiència no arriba a la que tenen les televisions públiques europees.

Article publicat a Campus Obert el 17/04/2012